domingo, 23 de noviembre de 2014

El lado oscuro de las cosas




Tengo un tráiler y una película que deberíamos ver, una canción que recomiendo encarecidamente escuchar. Tengo la lengua negra de un jueves noche, un audio felicitando a alguien especial, fotos recordándome que el audio debería ser destruido. Tengo vídeos de gente haciendo el payaso y otros que harían que un payaso nos insultara. Tengo recuerdo vagos y sueños diligentes. Tenemos todos alrededor gente con clase y clases de gente mas no dejaríamos de tener ninguno de los dos aunque pudiéramos. Y tengo fotos, muchas y horripilantemente hermosas fotos, enjoy' what we've left!






















lunes, 10 de noviembre de 2014

Acolorit de llibertat

09/11/2014
Fa anys les banderes ja penjaven de les façanes d'aquells que creuen que el món, tal com és, no és un lloc just. Són aquells mateixos que ha vist Sepharad com el que és, una pell de brau amb esquerdes. Han arribat aquí, perquè hem anat barrant camins anàlegs, han arribat aquí perquè el diàleg mai ha estat una opció. Riure's a costa d'una cultura, té un preu i si el preu és pregunta que volen fer, que benvinguda sigui la democràcia.

Per un moment històric, que he tingut el privilegi o la desgràcia de viure, tot depèn de com ho mirem però des del punt de vista de la unió d'un col·lectiu per aconseguir una millora no sols pels d'avui sinó pel record dels d'ahir i pels que vindran demà, és un honor poder ser-hi encara que només sigui com a espectadora. Catalans, que tingueu un pacífic i profitós 9N, ús mereixeu decidir, sigui el que sigui que decidiu.






10/11/14
Portades de diaris recobertes de fotografíes que il·lustren el que va ser i el que volen que sigui a partir d'ara, 2.25M m'ha semblat llegir per algun part, increíbles 2.25M que decideixen el que volen ser. Avui he parat l'orella i entre els catalans que m'envolten he sentit històries de tot color.

Però la millor, sens dubte, la de la meva amiga Laia que votava amb cor, pensant amb aquells que ja no hi son, amb els seus avis, aquells que voldrien haver vist aquell petit gest que pot estar canviant el curs de la història; votava per aquelles persones que, ben dins la Guerra Civil mai haguessin imaginat que algún dia, estarien votant (tot i que fos a un referèndum), el que volien, el respecte cap a allò que és seu, que els hi ha costat tant temps establir, allò que els hi va ser prohibit però que porten tan dins i que forma part de cada un dels humans, la llengua, la cultura pròpies d'un territori, allò que de petits ens enssenyen i que ens acompanya fins al final dels nostres dies.






Petonets, M' Que tinguin una bona setmana.